LES FONTS I ELS SEUS ENTORNS
Des de l’ any 2021 l’associació ViuGuimerà ha iniciat un projecte de recuperació d’espais naturals del terme de Guimerà, com les fonts naturals i els seus entorns, diferents camins de ferradura i el “Bosquet de les piscines”.
La mecanització de la pagesia ha fet que molts camins de ferradura (on sols hi passava l’animal) o carreters s’hagin anat perdent i substituint per camins alternatius més amples. El mateix ha passat amb les fonts, que servien per abeurar els animals quan es desplaçaven cap als trossos del terme. Totes les fonts tenien piques de pedra per aquesta funció i rajaven de forma contínua.
En diferents jornades de voluntariat (jova) l’Associació ViuGuimerà ha redescobert i netejat tots aquests espais, arranjant les fonts i el seu entorn. El projecte també compren el disseny i la senyalització de diferents rutes per donar a conèixer aquests espais.
Per tant, l’objectiu és doble, transmetre l’existència i coneixement d’aquest patrimoni natural als més joves, documentant-lo i poder tornar a gaudir d’aquests espais naturals.
FONT CIRERA
La font Cirera font antigament alimentava uns abeuradors per animals i, en els anys 70 del segle XX, es va construir el que avui en dia és la font Cirera, i s’hi va fer arribar aigua canalitzada del poble. Va quedar abandonada fins que, cap el 2010, va ser recuperada pels joves del poble.
És l’única font del terme on hi ha aigua, té una vista privilegiada i és la més propera al poble.
L’antiga mina es troba més amunt, al costat del camí ral, just en el tram que el camí s’enfila, a mà esquerra, entre els matolls i arbres trobarem una petita clariana que, si ens hi endinsem, ens permetrà veure la surgència d’aigua procedent de la mina que alimentava la font Cirera, i que passava per una antiga canalització de pedra. Es poden veure restes d’aquesta canalització una mica més avall.
LA FONTETA
La Fonteta és la font més coneguda i popular de la història recent de Guimerà. La raó és simple, totes les parelles festejadores i famílies anaven els diumenges passejant carretera amunt fins a la font per passar la tarda, també era molt popular a l’estiu per anar a fer-hi berenades.
Probablement per la proximitat i pel fet que permetia no embrutar-se de fang quan s’anava mudat, va ser la raó per la qual va esdevenir la més freqüentada els dies de festa.
L’accès és fàcil, després de caminar uns 15 minuts per la carretera en direcció a Vallfogona, s’agafa un camí a mà dreta que en uns 200 metres ens porta fins la font.
El moviment de terres en les finques de la part més alta de la muntanya ha fet que actualment ja no hi arribi aigua a la font.
LA SANGOLA
La Sangola va ser la font més abundant i important per Guimerà, doncs va abastir durant molts anys aigua al poble.
Fins l’any 1953 nomès hi havia aigua a la font del Pont. Aquest any es van instal·lar diverses fonts distribuïdes pel poble per tal de fer arribar més aprop l’aigua a les cases, que s’alimentaven de l’aigua de la Sangola.
Des de la mina situada a un quilòmetre i mig del poble i amb una serie de canalitzacions es portava l’aigua fins a un dipòsit de la plaça, des d’on es distribuïa a tota la població a través de les fonts. (Rector, Cal Canyo, Arrabal, la Plaça).
Més tard (1967-1968) es va construir un pou al costat del riu a la sortida del poble en direcció a Vallfogona, que va substituir aquesta font, i va fer possible fer arribar aigua corrent a les cases.
LA SALOMONA
Aquesta font situada just a sobre dels dos xalets que queden a l’altra banda del poble, sota la “Serra del Mota”, es troba en el camí que duia als Masets i era una parada obligada pels animals (mules, matxos o ruquets) per a veure aigua.
Aquest camí, té un gran valor, doncs s’enfila entre parets de pedra seca. Presenta una forta pendent i ofereix una vista privilegiada del poble. Era molt freqüentat per l’Isidre del Mota (pastor del poble) amb les seves cabres i xais que hi feien un manteniment natural. Degut a l’accès inviable pels tractors aquest camí de ferradura va quedar totalment abandonat i, actualment, està en vies de recuperació.
La Salomona també subministrava aigua als dos xalets.